Sonoalbum


Les obligacions, els deures, els maldecaps de cada dia... tot un seguit d’obstacles sovint ens aparten d’allò que ens agrada. Malgrat que sigui tard, compleixo, compleixo amb molt de gust un pacte que vaig signar ja fa uns dies.

Una mostra de respecte habitual entre els bloggers / blocaires / blogueros… consisteix en dedicar-los un post. En aquest sentit, he descobert el meu gran error: un dels blocaires que més respecto no té post dedicat en aquest bloc. Arreglem-ho!

Potser és perquè ens vam conèixer al voltant d’una (o moltes) copes de vi. Tot i que, malgrat parlar de sexe i diners, sempre ha demostrat posseir una gran cultura (a l’estil renaixentista).

El “flechazo” (ho sento, haig de fer servir aquesta paraula perquè “enamorament sobtat” em sona massa... massa… deixem-ho córrer). El “flechazo” va ser parlant d’escales automàtiques. XD Un tema molt tendre, oi? I a partir d’aquí va néixer una gran amistat. Una amistat que va culminar amb un projecte sonor comú, Braille, una composició força eterodoxa que combinava la paraula, la música i la els enregistraments sonors de forma, diguem, poètica.

Aquest projecte va ser un primer inici emocionant, mesclant fins les sis de la matinada, però no va ser l’únic. Ara sí, si alguna cosa, a més de la passió per tot allò que estigui relacionat amb el so (música, instruments, tècniques, enregistraments, aparells...), si alguna cosa hem compartit, han estat els grans tips de riure que sempre ens fem; i ben poc ens cal (“ximples”... qui sap).

Aquest és el meu petit homenatge al bloc (i al blocaire) SONOALBUM; un brindis per què tornem a reprendre el plaer de trobar-nos a la xarxa (i presencialment).

Per cert, aprofito el post per proposar a la resta de blocaires sonors una “bigotada” (com es deia en l’àmbit dels radioafeccionats), és a dir, una trobada al voltant d’una taula amb unes braves y uns “chipirones” i unes gerres ben glaçades.

Salut, August!