22 de juny 2012

Res no té sentit


I si un dia et despertes i trobes que aquesta no és la vida que tu t’havies imaginat?

Res no té sentit.
Només sortir de dintre el llit
ja em faig el càrrec que aquest dia ha començat
de cap per vall,
i m’és igual.

Encara són aquí,
amuntegats, els plats d’ahir
i no recordo què vas dir-me quan et vaig
demanar:
T’agrada el vi?

Corríem abraçats
i, tot de sobte, m’he trobat sol al meu cap.
Crido, i tu no sents,
totes les coses que vull dir-te ara mateix.

Surto a esmorzar;
soroll de tele, gots i plats
i un cafè amb llet que no té ganes d’escoltar.
Deixo les claus.
No tornaràs.

Miro el carrer buit;
papers i fulles fent camí,
sense saber cap on els porta el seu destí.
Ja s’ha acabat.
Torno a fumar.

Corríem abraçats
I, tot de sobte, m’he trobat sol al meu cap.
Crido, i ningú sent,
totes les coses que t’he dit en un moment.
Només un cafè amb llet,
jo no crec que ara siguem tan diferent.
Fotos i papers,
records inútils que no vol endur-se el vent.
Corríem abraçats
i, tot de sobte, m’he trobat sol al meu cap.
Crido, i ningú sent,
totes les coses que t’he dit en un moment.

© David Ciscar 2011