29 d’abril 2009

Relats Conjunts al sOnablOc

La Carme em proposa de fer uns Relats Conjunts, a l'estil d'aquest bloc creatiu amb aquesta composició sonora com a punt de partida.





Escribiu al vostre bloc el relat que aquesta composició sonora us suggereix. Podeu enviar l'enllaç al relat publicant un comentari d'aquest post.


[EDITAT EL 02/04/09]

Per posar en el vostre bloc el reproductor amb la composició sonora, podeu copiar-lo directament, o enganxar-hi el codi del següent quadre de text:




En resposta al comentari de rebaixes he afegit un botó per copiar el codi del reproductor al portapapers, gràcies aquest post del Miguel Angel Alvarez (sempre aprenent coses noves!!!).

Com que aquesta composició està realitzada sobre un guió, d'aquí a una setmana publicaré el guió original (per curiositat).

Si l'àudio resulta prou suggeridor, més endavant proposaré nous temes a Relats Conjunts, què us sembla?

[EDITAT]

Podeu llegir les propostes de:

Pràctica de disseny sonor

Disseny i Creativitat en So Digital

Segona pràctica: Explicar amb sons i músiques propis o de llibreria un argument (donat) en 1:30'

Aquest és el tipus de treballs en què més bé m'ho passo. Només em falten unes imatges i començar a imaginar sons.

(En aquesta composició hi ha sons de Freesound, de SoundSnap i de AudioNetworkPLC. L'objectiu d'aquesta difusió no és comercial).

22 d’abril 2009

Amic del vent

A l’hora d’enregistrar sons en ambients oberts em trobo, fonamentalment, amb dues interferències difícils de gestionar i que em porten molts maldecaps.

Una la causa el vent i l’altra les ones electromagnètiques dels mòbils que es filtren en els enregistraments de forma destructiva.

El vent, al menys, és detectable i pots prendre precaucions. Es poden utilitzar filtres d’escuma o cobertures “peludes” (dead cat) que redueixen la turbulència i la velocitat del vent i disminueixen l’impacte directe de l’aire sobre la càpsula. Això sí, l’ús de proteccions per al vent pot reduir la captació de les freqüències més altes quan la densitat de la pantalla (cobertor) és alta.

Aquest Nadal vaig voler reconciliar-me amb el vent. L’he tingut com a enemic en els meus enregistraments a l’aire lliure, i probablement seguirà essent així. Però durant els dies de les grans ventades a Catalunya, vaig fer una gravació al pati de l’illa de cases on visc. Normalment és un lloc molt silenciós, de manera que els sons, per a mi, eren molt impactants.

En aquesta captació es combinen els diversos sons que genera el vent. En general són força discrets, però plenament identificables:
  • El so fort i desmesurat del corrent d’aire impactant sobre la càpsula del micròfon. He hagut de reduir la relació d’aquest so amb la resta utilitzant un filtre de pas alt i un limitador bastant fort per poder apujar el senyal general sense distorsions.
  • El lament sibilant de l’aire a través d’una escletxa. En aquest cas és molt suau, però hi és a estones.
  • El so blanc del fregament de l'aire amb veles i plàstics, mab arbres i arbusts...
  • I també els cops d'objectes xocant entre sí empesos per l'aire.
Podeu escoltar el resultat en aquesta preview de FreeSound. Si voleu escoltar-la amb més qualitat, haureu de ser membres d'aquesta comunitat.
 
waveform view

"Nedar"

Submergir-se en la vida d’una altra persona pot tenir un punt de morbós. Però quan es dibuixen històries comunes, la vida d’una persona pot ser la de tots. Aquesta història parla del camí odissèic per recuperar la memòria; un camí que potser no acabarà amb l’èxit d’Ulisses, però que ens uneix amb el passat, amb les arrels... un camí de recerca personal i de descobriment col•lectiu.


19 d’abril 2009

Cazadores de sonidos cuelgan miles de registros en una página web

David Ciscar (derecha) y August Casanovas, pescando sonidos en las calles de Barcelona
LA VANGUARDIA. Jaume V. Aroca Barcelona 19/04/2009 Actualizada a las 03:31h Ciudadanos
Imagine que este mediodía, a la hora del aperitivo, pide una bolsa de patatas. La abre y las empieza a comer. Pero ocurre que cuando las mastica, en lugar de crujir, suenan exactamente como los muelles de un viejo somier. (En efecto, dado el ritmo de la masticación, podría resultar una melodía muy sugerente.) El sonido acompaña cada una de las cosas que hacemos identificándolas, atribuyendo orden a nuestro universo.

La ciudad funciona de un modo parecido. Es un ser vivo masivo. Ruge díay noche con diversas tonalidades sonoras. Hay un tipo de gente, poco numerosa y ciertamente exótica, que se dedica a pescar esos sonidos. Los detecta, los graba, los clasifica... Les reconocerá porque cuando explican qué hacen señalan una interesante distinción semántica: lo que para casi todo el mundo es ruido, para ellos es sonido. ¿A qué suena Barcelona? August Casanovas, uno de los cazadores en este reportaje, sostiene que posiblemente suena a gente que habla idiomas distintos. David Ciscar, otro pescador de archivos, cree que hay dos sonidos identitarios de la ciudad: las terrazas de los bares y las motos. Las motos son también el símbolo sonoro de Barcelona para Ricard Casals - el pescador más veterano de todos-y "a veces, desde los tejados, se escuchan las gaviotas, el rumor pastoso del tráfico y muchas motos". Ariadna Alsina sugiere que tal vez el sonido distintivo de Barcelona es el clinc-clinc de los repartidores de butano o los vendedores de latas en la playa: "¡¡Cerveeeza, refreeeescos...!!". Ariadna es la responsable de Sons de Barcelona, el proyecto que ha convertido estos sonidos en un mosaico de internet. No es una iniciativa de excéntricos. Detrás de él está el Music Tecnology Group (MTG) de la Universitat Pompeu Fabra que dirige Xavier Serra. Sons de Barcelona es la página local de un proyecto global, Freesound. org, creada también por el MTG, una colosal biblioteca digital de sonidos de todo el planeta donde se han colgado más de 64.000 registros tomados por gente que colabora desde todas partes del mundo. Allí podrá escuchar la señal sonora en el interior de los trenes que llegan a las estaciones de Tokio. Y descubrirá cuánto se parecen con los que puede escuchar en el AVE o el metro de Barcelona. En realidad esa es una de las cuestiones que se constatan en este trabajo colectivo de Freesound. Del mismo modo que se discute sobre cómo las franquicias han uniformado el paisaje comercial de las ciudades o los arquitectos estrella han banalizado los edificios, "la sintetización ha estandarizado los sonidos cotidianos - sostiene Xavier Serra-.Todas las cámaras fotográficas suenan igual porque imitan el sonido de una cámara real". Cierto. Sin correr riesgos innecesarios, traten de importunar a un autobús en París. Si cierran los ojos, tendrán la impresión de que les va a atropellar el Trambaix de Barcelona. Ambos utilizan exactamente la misma señal sonora, síntesis de la campana de los tranvías de Lisboa.

Un mapa para escuchar la ciudad
La web Sons de Barcelona es el lugar de la red del que cuelgan las grabaciones de sonidos ambientales de la ciudad. En ella podrá escuchar el sonido de los skaters en la plaza del Macba en el Raval; el runrún mecánico de las escaleras del metro en paseo de Gràcia, recientemente desaparecidas (grabadas por August Casanovas), e incluso un registro del sonido que se puede recoger una tarde en la redacción de La Vanguardia.Frente al ordenador, sólo necesita desplazarse por el mapa de la pantalla y, a poder ser, utilizar unos auriculares. Sons de Barcelona es, de hecho, una versión local, de manejo más fácil, de la gran biblioteca mundial de sonidos Freesound (en inglés), creada también por el Music Tecnology Grup de la UPF. Freesound ha contado con el apoyo de Google para el desarrollo de este proyecto. El buscador está interesado en experimentar con grandes bases de datos de sonido con el objetivo de crear un buscador de audio.