Atracament a la Carta

Encara em pregunto com a saltat a la consciència aquest record...

Fa 15 anys, no teníem gaires possibilitats per enregistrar i col•leccionar records.

Jo i alguns de la meva generació ens dedicàvem a gravar músiques de la ràdio. Era el més semblant a baixar-se mp3. Les cintes de casset acabaven espatllant-se de tant escoltar-les.

La música, llavors, tenia un regust diferent. Un regust que va començar a perdre des de que vaig començar a comprar discs (CDs) i baixar mp3. Les músiques eren meravelloses, eren idealitzades perquè mai no podies escoltar-les quan volies. Trucaves a les ràdios per a què te les posessin i amb una mica de sort, no parlessin massa sobre la cançó.

En no poder-les tenir, les melodies s’allotjaven i creixien dintre teu, adquirint matisos misteriosos, encantadors, fent-se desitjar. Quan les senties tenien una lluentor especial i provocaven una il•lusió difícil d’explicar.

Ara, torno a escoltar alguna d’aquestes cançons idealitzades i desperto el regust a través dels anys. Però a l’hora, posant-les sota la lupa, descobreixo amb desengany, que si les hagués d’escoltar / comprar ara, possiblement no ho faria.

Això m’ha passat amb aquesta cançó, que ha viscut en la categoria “ideal” durant molts anys (15) en el meu cor.

Post número 100

Aquest és un post de celebració:

• Celebro, en primer lloc, tornar a la normalitat després d’unes estranyes festes de Nadal.
• Celebro (he celebrat) el Nadal, i l’any nou també, desitjant-vos a tots que hàgiu passat unes bones i sonores festes i que el 2009 sigui un any de felicitat.
• Celebro que el sOnablOc ha arribat al post que fa 100 amb prou orgull.

No em sento com un blocaire convencional (si és que existeixen), és a dir, que no em dedico a promocionar el bloc postejant perquè sí en altres blocs, fent relacions només per augmentar el nombre de visites. No ho critico, simplement, em dedico a llegir i seguir aquells blocs que m’agraden sempre que puc, i crec que d’aquesta manera, tal com practico a la vida extra-blocal, he fet pocs, però bons amics, que he trobat a faltar aquests dies.

Aquest Nadal he viscut una situació familiar extraordinària, que ha deixat el bloc en un segon pla. M’hagués agradat celebrar millor el Nadal, però haurem de deixar-ho per l’any vinent.

De totes maneres, haig de compartir amb vosaltres un vídeo que he vist a ../mediateletipos))). És la felicitació de l'any nou d'AKQA, una gran companyia de màrqueting.