Convergència de forces

És emocionant com sorgeixen algunes coses. Hi ha moments a la vida que tot empeny en la mateixa direcció. No entraré en aquestes qüestions de forces divines o universals -això per a un altre dia, d'acord?-

La meva intenció, amb aquest post, és posar de relleu com un munt de persones poden col·laborar desinteressadament en un projecte que ni els va ni els ve. No és que el fet em sorprengui, jo mateix he col·laborat, al llarg de la meva vida, en una pila d'històries de manera "desinteressada" (si "interès" significa guanyar diners, prestigi, contactes...); m'ha emocionat que sigui tanta gent a l'hora i en un projecte que l'Augusto i jo mateix hem conduït.

El projecte que vam finalitzar divendres passat, de principi a fi, l'he gaudit des del vessant de la creació sonora i des de l'experiència de les relacions interpersonals.

Ha estat el primer treball d'experimentació sonora que he fet en col·laboració amb una altra persona i haig de dir que aquest ha estat un dels punts més estimulants. El treball amb l'Augusto ha estat fluid i ràpid, posant en conjunt un munt d'idees i apassionant-nos amb el desenvolupament i el coneixement mutu. Espero que aquesta amistat doni molts més "fruits sonors".

A més d'haver conegut una gran persona, he constatat, com deia al principi, que hi ha moltíssimes persones disposades a col·laborar per no res (o això espero ;) ). Persones que han explicat el seu treball, les seves experiències o que han fet d'actors de manera desinteressada.

Espero que aquesta eufòria serveixi per encendre molts més projectes, i que en pugui gaudir en companyia de de moltes altres persones: de tots aquells que ho vulguin.

No us impacienteu! Quan pengem la composició a internet ja us posaré un enllaç. De moment, que serveixi d'il·lustració una petita composició feta substituint de forma arbitrària els punts de les lletres en el sistema Braille per notes musicals en un poema escrit per l'Enric Bayé i que hem inclòs en el projecte.

(Per escoltar l'àudio aneu al post original)

Identitat sonora de TMB

La identitat sonora cerca el reforç i la projecció d’una marca.

Una marca visual (un logotip) roman en la memòria visual. Depenent de l’habilitat del dissenyador tindrà més o menys capacitat per arrelar en el record dels usuaris.

Una marca amb identitat sonora arriba més lluny: es lliga a les emocions, que resideixen en un ària més profunda, menys conscient. Els sons musicals, igual que passa amb les olors, creen forts lligams amb els nostres records, per la qual cosa tenen una capacitat superior per fer recuperar el record d’una experiència, d’una emoció. El so, en definitiva, pot modificar els nostres pensaments, els nostres sentiments o els nostres comportaments.

Les Rambles de art_es_anna a flickr

En una ciutat en la que la immigració fa convergir multitud de cultures, el branding sonor té el potencial de transcendir les barreres culturals i del llenguatge associades a les formes visuals de comunicació.

Quina companyia que disposi d’un canal de comunicació el desaprofitarà per a les seves accions de marca? Emissores de ràdio i televisió, fabricants de telèfons mòbils, d'ordinadors, companyies cinematogràfiques, serveis telefònics, comerços... Tots ells aprofiten els canals d’àudio al seu abast per desenvolupar les seves marques amb tècniques de branding sonor (logos sonors, músiques corporatives, estil de veu, llenguatge, etc.).

Logotip de TMBImagineu tenir la possibilitat d’exhibir un logotip sonor a milers i milers d’usuaris per dia, i menysprear-la. Fa la impressió que TMB està perdent una oportunitat irrepetible de lligar l’experiència dels usuaris del metro, autobusos i tramvies a una identitat sonora que pogués adaptar-se a les diferents àrees de servei i així potenciar la marca.

Per desenvolupar una marca sonora es requereix:

  • En primer lloc, identificar aquells punts emocionalment sensibles de l’audiència a la qual està dirigida.
  • Després cal tenir en compte els requeriments i limitacions del medi on es desplegarà el logotip sònic.
  • Més tard arriba l’hora de plasmar aquestes premisses creant una imatge acústica composada de molts possibles elements: música (nova o ja existent), acords o notes, paraula (parlada o cantada), efectes sonors (reals o sintètics)... tot plegat en una adequada combinació.

TMB ja té una imatge sonora per a la seva marca. D’acord, potser no expressa el conjunt de valors de la companyia de transports, potser no s’han tingut en compte els punts expressats en l’apartat anterior, però tothom identifica aquestes peculiars quatre notes amb el metro de Barcelona. La marca ja està associada amb aquest indicatiu musical. Perquè, doncs, desaprofitar la gran oportunitat de mantenir-la i expandir-la?

Deixant de banda les possibilitats del canal de TV intern que es pot veure des de moltes andanes i que proporciona informació variada als viatgers, Transports Metropolitans de Barcelona exhibeix una gran incongruència sonora en els indicatius que precedeixen l’anunci de les estacions del recorregut dels seus trens i autobusos.

El primer cop que vaig anar a Madrid, ja fa més de 20 anys, em va sorprendre que als combois s’anunciessin les estacions. La sensació era moderna i agradable, senzilla i clara. Amb un, ara ja clàssic, so “fantasy”, un arpegi en re major introduïa una combinació equilibrada de veus (masculina i femenina) amb una dicció exageradament perfecta.

Quan aquesta innovació tecnològica va aplicar-se al metro de Barcelona, em va sobtar molt que enlloc de l'arpegi de 3 notes, sonés una peculiar melodia, amb un instrument similar al del metro de Madrid.

Amb una durada tan curta, m'és difícil mirar d'escriure'n una partitura coherent; més aviat em sembla el fruit de l'experimentació d'algun tècnic que no una composició d'un músic. De debò, sempre m'he preguntat quin era l'origen, la intenció, els motius del creador d'aquest peculiar indicatiu.

Tot i la seva raresa, o potser precisament gràcies a ella, aquesta estranya melodia, a còpia de repetir-se en els cervells de milers i milers d'usuaris cada dia, ha esdevingut quelcom inconfusible. Tothom qui hagi estat a Barcelona i hagi fet servir el metro, reconeixerà aquestes quatre notes com un símbol, no només del transport, sinó de la mateixa ciutat. No és, llavors, una gran deixadesa malgastar aquest capital d'informació canviant el logotip sonor per una melodia insípida i amb tan poca personalitat?

Aquesta manca de coherència en la imatge de l’empresa ja va insinuar-se amb la inauguració del Tram i en les proves de sonorització dels avisos de parada en els autobusos. En aquests casos, però, cabia la justificació de què es tractava d’un mitjà de transport diferent.

La sorpresa va arribar amb les informacions sonores de les parades de la línia 4, que anaven precedides d’un indicatiu constituït per un arpegi de quatre notes en sol major, enlloc de l’original melodia en mi major. No vaig donar gaire importància al fet, pensant que devia tractar-se d’un impediment tècnic. El so de campanes és poc agraciat, ja què les dues primeres notes generen uns harmònics estranys.

Aquest enregistrament està fet en un dels darrers combois de la mítica sèrie 1100, que van ser retirats l’any passat. No he pogut comprovar com són els avisos en els trens actuals, ja què en les tres ocasions en les que he agafat darrerament aquesta línia, el sistema d’anuncis no funcionava.

Absolutament decebut, em vaig sentir en pujar en els flamants 9000, i escoltar un indicatiu insípid i poc imaginatiu que no respectava la imatge històrica dels trens de TMB. És més, tot i la millor qualitat sonora que exhibeixen les noves unitats, la nova melodia és massa llarga, amb un so clar però insuls.

Sé del cert que aquesta nova melodia ha estat creada en un estudi de gravació ;) Perquè no recuperar l’indicatiu clàssic del metro de Barcelona? No és tan difícil de reproduir:

Potser es volia renovar la imatge? Molt bé, doncs perquè no fer evolucionar el logotip sonor? Posem per cas, un so amb més qualitat, més actual, més adequat a les possibilitats del nou sistema de megafonia:

M’estimo prou TMB com per sentir-los una mica meus i és per això que, des del sOnablOc, faig el meu donatiu generós i gratuït a l’empresa:

Senyors de TMB, volem els antics indicatius del metro de Barcelona!

Camino capficat

camino amb els ulls tancats
capficat
en les meves coses
saludo un amic
faig camí amb ell
capficats
en les nostres coses
ensopego amb algú
perdó
obro els ulls
què és tot plegat?
quanta gent de sobte
t’he fet mal?
com et dius?
fem camí
tanco els ulls
i camino
capficat
en les meves coses
algú em toca
vull fer cas
on sóc?
obro els ulls
on és la gent?
on ets tu?



Discover Yann Tiersen!