30 de març 2008

L'Esborrador de Sorolls

Friso per llegir literatura sonora. És encantador reproduir mentalment les descripcions dels sons.

En general, el so té un pes poc important en la literatura; i sovint, quan es parla de sons, se'ls adjectiva ben poc, es citen, però no es descriuen.

Us recomano aquest post de la Col·lecció de Moments de la Carme Rosanas. M'agrada el concepte d'esponja esborradora de soroll, que inventa la Carme, com un mecanisme mental per eliminar allò que et destorba del paisatge sonor.

26 de març 2008

Rellotge de sorra

tot el que em queda per fer
els llibre que no he llegit
els llocs que no he vist
la música que escriuré
les paraules que diré
les abraçades
els petons
el temps
caurà
i
es fa
memòria
s'eixampla
creix i genera
desitjos satisfets
records recurrents
passat que m’omple
de satisfacció i alegria
i algun neguit que sura

25 de març 2008

"In My Language"

Jo també sóc així.
Incapaç de comprendre,
fugint del que no entenc
i, a l’hora, mirant de fer-me entendre
i patint perquè veig com n’hi ha que fugen de mi.

Jo també sóc així,
però amb capteniment,
mirant d’esborrar allò que no és normal,
amb por del què pensaran, del que diran.

Jo també sóc així.
Oblido que no estic sol,
que la gent espera que parlis,
que pensis com ells,
que facis el que ells fan,
que posis bona cara quan cal
o t’emprenyis quan convé.
M’oblido i deixen d’existir.

Jo també sóc així.
Em perdo en els meus pensaments,
en el meu entorn,
en cicles de moviment,
de so,
patrons que es repeteixen i en els quals m’endinso i em perdo.

Jo també sóc així.
I fa uns dies es va disparar l’alarma...
No vaig adonar-me que no havia vingut una companya de feina, que treballa al mateix espai que jo, fins al cap de DOS DIES!!!

Aquest vídeo, té un punt trist i un de magnètic, una reivindicació independentista que m’ha commogut i que trobo indispensable en el meu maletí de vídeos de capçalera.

Fragments (II)

El sol ja entra per la finestra. Núvols. Sol. Núvols. Sol. La tarda s’esvaeix entre records.

Ahir eren de paper, avui magnètics.

Quin regust més estrany rellegir-me.

Quina creativitat durant les classes d’antropologia.

Relacionat amb Fragments

"Mira-te-la! Ella és dins el seu castell, amb murs inexpugnables, ignorant tot el que pugui fer-li mal.”

Va sortir fora, la Paula. S'estimava més estar sola i respirar l'aire càlid de la tarda de primavera, que no parlar de coses estúpides amb les seves amigues, dins el bar.

El sol encenia les esporàdiques construccions d'obra vista i el vessant d'una muntanya. Tot el paisatge adquiria unes tonalitats vives, i el verd d'un prat extens, esquinçat per una carretera comarcal, contrastava amb el roig encès dels rajos del sol i amb l'etern i profund blau del cel.

"No serviria de res fotografiar-ho" pensava "Sí, potser sí que quan veiés la fotografia retornaria a la meva consciència el record d'aquest moment, però seria un record truncat; no tindria aquesta olor fresca de primavera jove, ni aquest regust de fusta noblement envellida del capvespre".

Va somriure’s a ella mateixa: "Què coi! I encara que el tingués, què en trauria jo de buscar paisatges antics a la meva memòria? Crec que m'estimo més aprofitar el temps vivint-ne de nous".

13 de març 2008

Westerkerk Carillon & Trumpet



hammerklavier Mar 12, 2008

There's so much right with this sample, I don't know where to begin: First, even before the trumpet enters---around 4:00---it's a wonderful slice-of-life with carillon bells floating in a sea of Amsterdam street sounds. Beautiful, spacious and very peaceful...But at 4:00, the trumpet enters: I can't imagine how you got this! It's as if the trumpeter and carillon player had planned it in advance, but in reality they're improvising: They're playing the famous "Trumpet Voluntary" by Purcell, a stately old ditty that's well-known in the British Isles; and, miraculously, they trade off choruses to the end. Then, at 5:30 (stay with this, listeners: it's worth your wait!), the trumpeter does a concluding flourish, followed by the carilloner's flourish, and it ends in celebration. Tremendous capture of life at its best. I hope you don't mind, but I added a few tags so anyone who wants to find this will have even more tags to search. A wonderful, spacious sample with a sumptuous end. Many, many thanks. This is field recording at its most miraculous.

(The FreeSound Project)

Dessabe al matí

free music


Campanes, vent,
somnis antics que brollen
als ulls d’un nen.

Un nen petit
mira embadalit
el fum efímer.

Reflexes pàl•lids
veu en una bombolla.
Màgics, encara.

Notes que suren;
cabdals plens d’harmonies:
un alè dolç.

A voltes tràgic,
a voltes màgic, sona.
Sempre canvia.

Espurnejant,
mirall ple de rialles,
captivador.

En remolins,
Pujant com una font
es fon al cor.

Els ulls tancats,
amaguen somnis bells.
Vivim tan poc...

Un altre cop!
Au va! Un altre cop!
Toca-ho de nou!

11 de març 2008

Antidote

El saument em comenta que ha fet servir un dels son publicats per mi a The FreeSound Project per ambientar un exercici de càmara. Ho trobo perfecte. Per a mi, de totes maneres, hi falta més realisme al disseny de so: no hi ha so de passes, de frec de roba, d'electricitat o motors generadors o altres elements que es podrien sentir en undespatx d'unes instal·lacions militars.

Voleu veure'l?

07 de març 2008

Endevinalla

Regalo un CD nou per estrenar a la primera persona que endevini, amb precisió on seré l'11 d'abril a 2/4 de 8 del vespre.

Au, va!


free music

05 de març 2008

Consciències sonores

Gràcies a buzzle Para’t un moment!

Estàs asseguda o assegut davant de l’ordinador, llegint aquest post; i mentre ho fas, un munt de coses succeeixen al teu voltant.

Ser conscient del que estàs sentint planteja un munt d’endevinalles sobre l’origen dels sons, a les quals pots respondre amb imaginació.

Fixar-te en els sons i descriure’ls afegeix realisme als relats i omple les descripcions de referents subconscients que situen als lectors.

Et proposo un petit exercici de consciència sonora:

Escolta atentament.
Què sents? Què sona al teu voltant? De què està composat el paisatge sonor del lloc on et trobes?


És molt senzill, oi? Respon publicant un comentari al post i digues-ho als teus amics, a veure si plegats fem un bon recull de “consciències sonores”.

03 de març 2008

Chris Garneau a Deezer.com

Vull compartir amb vosaltres una doble descoberta.

Deezer.comD’una banda, una pàgina que promet on es pot escoltar música, enllaçar-la, descobrir, comentar, programar llistes de reproducció i un munt d’altres interessantíssimes possibilitats.

De l’altra, el primer artista que he descobert a través de Deezer. De moment em quedo amb aquesta cançó, força original, però... Ufff!!! Té una manera de cantar que em recorda massa l’Albert Pla, no?

free music