06 de novembre 2008

De sexe i diners

Advertiment al mansuet
Zaynab bint Yusuf (994 - c. 1072)

Perquè insisteixes tant en els dòcils preàmbuls de l’amor?
Perquè aquesta mania teva d’allargar l’ofici?
Sembles una mansa ovella perduda sota l’encís del pasturatge.
D’ovelles, però, no ho oblidis, Hassan meu, el mercat n’és ple,
i només em cal l’esquellot d’uns quants dirhams per emportar-me-les a casa.

M'hagués agradat conèixer la Zaynab. Tot i que per la manera que té de parlar de'n Hassan, devia ser una dona de les que impressionen.

Sempre m'he sentit indirectament pressionat per l'acusació generalitzada d'anar massa "per feina" que es fa als homes. A la Zaynab sembla que li passava el cas oposat. Crec que és famosa l'efervescència sexual dels sarraïns de l'època, però aquesta ànsia... m'ha deixat una mica bocabadat.

Sortint-me per la tangent, he quedat atrapat en un altre pensament. Com devien sonar els dirhams de l'època?

Les monedes tenen un so particular quan es freguen les unes amb les altres, quan es colpegen entre elles o amb el taulell de la botiga. L'aliatge de què està feta cadascuna li dóna un so, uns harmònics que la diferencia de les altres. Conec algunes persones capaces de reconèixer el valor de les monedes pel so que fan en caure a terra.

Així sona el grapat d'euros (què lleig, per cert, el nom de la nostra moneda) que duc a la butxaca, però com devien sonar els dirhams al segle XI al califat de Larida?

3 comentaris:

Carme ha dit...

Bé, jo sóc incapaç d'endevinar quants euros tenies en el teu grapat. Ja sé que tampoc es tracta d'això. Pel que fa al sexe, podria dir-te, jo que escolto moltes confidències, que un cop més les generalitzacions s'equivoquen, com demostra el text del teu post... hi ha dones de toes menes i homes també... clar que, podria ser que el Hassan es trobés pressionat per aquest tema. No se sap mai si les coses són espontànies o apreses.

Augusto Casanovas ha dit...

Fa un temps em vaig dedicar a enregistrar els diferents sons que produïen unes monedes d'época sobre diferents superficies. Vaig tenir l'ocasió, gràcies al meu avi, de gravar uns "Reales de Felip V" (1725 en plata) així com unes monedes d'un pes i tamany poc adient per les carteres d'avui en dia de l'época de "Carlos IV" (1796). Si et fa gràcia te'ls passo...

Seria fantàstic poder fer una colecció sonora de monedes classificades per époques (sobre diferents superficies, en conjunt, en bosseta de pell, etc...)

Bona Nit

PD: Realment aquest nom (Euro) es horrible i poc currat.

David ha dit...

Donava per ben poc, t'ho asseguro, Carme. El problema que hem tingut algunes persones "sensibles" de la meva generació, és que hem patit els comentaris alliveradors de la situació de repressió sexual de la dona al nostre país. He trobat més informació sobre la Zaynab i en Hassan, que ja penjaré.

Em sembla que ets una persona força meticulosa, Augusto, i ja és bo. Jo sóc patètic, classificant els sons que enregistro. La feina que feu les persones am seny, segur que serviria als arxius històrics. Realment, seria una bona informació, poder disposar del so, a més de la imatge de les monedes. Gràcies.